Català

modifica

obeïxen

  1. (occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de obeir.
  2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb obeir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: o·be·ï·xen (4)
  • Anagrama: beneïxo