beneïxo

Català

Verb

beneïxo

1. (nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de beneir.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb beneir.

Miscel·lània

• Síl·labes: be·ne·ï·xo (4)
• Anagrama: obeïxen