beneïxo
- (nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de beneir.
- (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb beneir.
- Síl·labes: be·ne·ï·xo (4)
- Anagrama: obeïxen
