obràreu

Potser volíeu: obrareu

Català

• Anagrames: arboreu, robareu, robàreu

Verb

o·brà·reu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de obrar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb obrar