obràreu

Potser volíeu: obrareu

Català

Verb

obràreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de obrar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb obrar

Miscel·lània

• Síl·labes: o·brà·reu (3)
• Anagrames: arboreu, borareu, boràreu, orbareu, orbàreu, robareu, robàreu