orbàreu

Potser volíeu: orbareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /urˈba.ɾəw/
	balear /oɾˈba.ɾəw/, /urˈba.ɾəw/
Occidental:	/oɾˈba.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

orbàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de orbar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb orbar

Variants

• [2] orbéssiu, orbésseu, orbàssiu, orbàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: or·bà·reu (3)
• Anagrames: arboreu, borareu, boràreu, obrareu, obràreu, robareu, robàreu