obraia

Català

Verb

obraia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de obrar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de obrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bra·ia (3)
• Anagrames: aboiar, boiara, boiarà, robaia