obstinà

Potser volíeu: obstina

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ups.tiˈna/
	balear /ops.tiˈna/, /ups.tiˈna/
Occidental:	nord-occidental /ops.tiˈna/
	valencià /ops.tiˈna/, /os.tiˈna/

• Rimes: -a

Verb

obstinà

1. (literari) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de obstinar-se

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·ti·nà (3)
• Heterograma de 7 lletres (abinost)
• Anagrames: abonits, bonista, sabotin