obstinar-se
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /ups.tiˈnar.sə/ balear /ops.tiˈnaɾ.sə/, /ups.ti.nərˈsə/ Occidental: nord-occidental /ops.tiˈnar.se/ valencià /ops.tiˈnaɾ.se/, /os.tiˈnaɾ.se/
- Rimes: -aɾse
- Etimologia: Del llatí obstināre, de *stānare, de aguantar-se ferm, segle XVII.
Verb
modificaobstinar-se pron.
- Persistir en una opinió, una conducta, un tema.
Conjugació
modificaPrimera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència
Formes no personals | Notes | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
simples | compostes | ||||||
infinitiu | obstinar-se | haver-se obstinat | |||||
gerundi | obstinant-se | havent-se obstinat | |||||
participi | obstinat, obstinada, obstinats, obstinades | ||||||
Formes personals simples | |||||||
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | m'obstino | t'obstines | s'obstina | ens obstinem | us obstineu | s'obstinen | |
m'obstine | val | ||||||
m'obstini | sept | ||||||
m'obstín | us obstinau | bal, alg | |||||
ens obstinam | bal | ||||||
imperfet | m'obstinava | t'obstinaves | s'obstinava | ens obstinàvem | us obstinàveu | s'obstinaven | |
passat simple | m'obstiní | t'obstinares | s'obstinà | ens obstinàrem | us obstinàreu | s'obstinaren | |
futur | m'obstinaré | t'obstinaràs | s'obstinarà | ens obstinarem | us obstinareu | s'obstinaran | |
condicional | m'obstinaria | t'obstinaries | s'obstinaria | ens obstinaríem | us obstinaríeu | s'obstinarien | |
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | m'obstini | t'obstinis | s'obstini | ens obstinem | us obstineu | s'obstinin | |
m'obstine | t'obstines | s'obstine | s'obstinen | occ, bal | |||
imperfet | m'obstinés | t'obstinessis | s'obstinés | ens obstinéssim | us obstinéssiu | s'obstinessin | |
t'obstinesses | ens obstinéssem | us obstinésseu | s'obstinessen | ||||
m'obstinàs | t'obstinassis | s'obstinàs | ens obstinàssim | us obstinàssiu | s'obstinassin | bal | |
t'obstinasses | ens obstinàssem | us obstinàsseu | s'obstinassen | val, bal (1) | |||
m'obstinara | t'obstinares | s'obstinara | ens obstinàrem | us obstinàreu | s'obstinaren | val | |
imperatiu | – | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | – | obstina't | obstini's | obstinem-nos | obstineu-vos | obstinin-se | |
– | obstinau-vos | bal, alg | |||||
– | obstine's | obstinen-se | occ, bal | ||||
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. |
Formes no normatives o col·loquials
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
condicional | m'obstinariva | t'obstinarives | s'obstinariva | ens obstinarívem | us obstinaríveu | s'obstinariven | alg |
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
imperfet | m'obstinessi | s'obstinessi | sept, alg |
Formes compostes i perifràstiques
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
---|---|---|---|---|---|---|---|
perfet | m'he | t'has | s'ha | ens hem | us heu | s'han | ... obstinat |
ens havem | us haveu | ||||||
passat perifràstic | em vaig | et vas | es va | ens vam | us vau | es van | ... obstinar |
et vares | ens vàrem | us vàreu | es varen | ||||
plusquamperfet | m'havia | t'havies | s'havia | ens havíem | us havíeu | s'havien | ... obstinat |
passat anterior o perifràstic |
m'haguí | t'hagueres | s'hagué | ens haguérem | us haguéreu | s'hagueren | ... obstinat |
em vaig haver | et vas haver | es va haver | ens vam haver | us vau haver | es van haver | ||
et vares haver | ens vàrem haver | us vàreu haver | es varen haver | ||||
futur perfet | m'hauré | t'hauràs | s'haurà | ens haurem | us haureu | s'hauran | ... obstinat |
condicional perfet | m'hauria | t'hauries | s'hauria | ens hauríem | us hauríeu | s'haurien | ... obstinat |
m'haguera | t'hagueres | s'haguera | ens haguérem | us haguéreu | s'hagueren | ||
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
passat perifràstic | em vagi | et vagis | es vagi | ens vàgim | us vàgiu | es vagin | ... obstinar |
em vaja | et vages | es vaja | ens vàgem | us vàgeu | es vagen | ||
perfet | m'hagi | t'hagis | s'hagi | ens hàgim | us hàgiu | s'hagin | ... obstinat |
m'haja | t'hages | s'haja | ens hàgem | us hàgeu | s'hagen | ||
plusquamperfet | m'hagués | t'haguessis | s'hagués | ens haguéssim | us haguéssiu | s'haguessin | ... obstinat |
t'haguesses | ens haguéssem | us haguésseu | s'haguessen | ||||
m'haguera | t'hagueres | s'haguera | ens haguérem | us haguéreu | s'hagueren | ||
passat anterior perifràstic |
em vagi haver | et vagis haver | es vagi haver | ens vàgim haver | us vàgiu haver | es vagin haver | ... obstinat |
em vaja haver | et vages haver | es vaja haver | ens vàgem haver | us vàgeu haver | es vagen haver |
Paradigmes de flexió: m'obstino, s'obstina, ens obstinem
Sinònims
modifica- aferrar-se
- emmarranar-se
- empernar-se
- encabotar-se
- encaparrotar-se
- entestar-se
- entossar-se
- entossudir-se
- entretzenar-se
- tossar
Traduccions
modificaTraduccions
Miscel·lània
modifica- Anagrames: estabornís, obstinares, orbitassen, rebotassin, ressobinat