obstinara

Potser volíeu: obstinarà

Català

Verb

obstinara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb obstinar-se.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb obstinar-se.

Variants

• [1] obstinessi, obstinés, obstinàs
• [2] obstinessi, obstinés, obstinàs

Miscel·lània

• Anagrama: Ratisbona