obstinaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ups.tiˈna.ɾən/
	balear /ops.tiˈna.ɾən/, /ups.tiˈna.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /ops.tiˈna.ɾen/
	valencià /ops.tiˈna.ɾen/, /os.tiˈna.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

obstinaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de obstinar-se.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb obstinar-se.

Variants

• [2] obstinessin, obstinessen, obstinassin, obstinassen