obstine

Català

Verb

obstine

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de obstinar-se
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb obstinar-se
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb obstinar-se
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb obstinar-se

Variants

• [1] obstino, obstini, obstín
• [2] obstini
• [3] obstini
• [4] obstini

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·ti·ne (3)
• Heterograma de 7 lletres (beinost)
• Anagrames: Botines, tebions