obstinares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ups.tiˈna.ɾəs/
	balear /ops.tiˈna.ɾəs/, /ups.tiˈna.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /ops.tiˈna.ɾes/
	valencià /ops.tiˈna.ɾes/, /os.tiˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

obstinares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de obstinar-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb obstinar-se.

Variants

• [2] obstinessis, obstinesses, obstinassis, obstinasses

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·ti·na·res (4)
• Anagrames: estabornís, obstinar-se, orbitassen, rebotassin