obtemperàreu

Potser volíeu: obtemperareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /up.təm.pəˈɾa.ɾəw/
	balear /op.təm.pəˈɾa.ɾəw/, /up.təm.pəˈɾa.ɾəw/
Occidental:	/op.tem.peˈɾa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

obtemperàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de obtemperar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb obtemperar.

Variants

• [2] obtemperéssiu, obtemperésseu, obtemperàssiu, obtemperàsseu