obtempere

Català

Verb

obtempere

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de obtemperar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb obtemperar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb obtemperar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb obtemperar

Variants

• [1] obtempero, obtemperi, obtemper
• [2] obtemperi
• [3] obtemperi
• [4] obtemperi