ofegar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.fəˈɣa/
	balear /o.fəˈɣa/, /u.fəˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /o.feˈɣa/
	valencià /o.feˈɣaɾ/, /o.feˈɣa/
Informal:	oriental /əw.fəˈɣa/, nord-occidental /aw.feˈɣa/, valencià /aw.feˈɣaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: ofegà
• Etimologia: Del llatí tardà officare, del clàssic offōcāre ‎(«escanyar, extingir»), segle XIII. Doblet del semicultisme afogar.

Verb

ofegar trans., pron. ‎(pronominal ofegar-se)

1. Impedir la respiració per immersió en aigua.
2. No poder passar l'aire per les vies respiratòries o sentir-les constretes.

   El nus de la corbata l'ofegava i se la va afluixar.

3. Impedir una acció.

   Va ofegar un badall discretament.

4. No trobar solució a les dificultats de la vida.

   Els deutes l'ofeguen.

5. Coure lentament en un recipient tancat i sense afegir aigua o afegint-ne poca.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	ofegar			haver ofegat
gerundi	ofegant			havent ofegat
participi	ofegat, ofegada, ofegats, ofegades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ofego	ofegues	ofega	ofeguem	ofegueu	ofeguen
	ofegue						val
	ofegui						sept
	ofeg			ofegam	ofegau		bal
imperfet	ofegava	ofegaves	ofegava	ofegàvem	ofegàveu	ofegaven
passat simple	ofeguí	ofegares	ofegà	ofegàrem	ofegàreu	ofegaren
futur	ofegaré	ofegaràs	ofegarà	ofegarem	ofegareu	ofegaran
condicional	ofegaria	ofegaries	ofegaria	ofegaríem	ofegaríeu	ofegarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ofegui	ofeguis	ofegui	ofeguem	ofegueu	ofeguin
	ofegue	ofegues	ofegue			ofeguen	occ, bal
imperfet	ofegués	ofeguessis	ofegués	ofeguéssim	ofeguéssiu	ofeguessin
		ofeguesses		ofeguéssem	ofeguésseu	ofeguessen
	ofegàs	ofegassis	ofegàs	ofegàssim	ofegàssiu	ofegassin	bal
		ofegasses		ofegàssem	ofegàsseu	ofegassen	val, bal (1)
	ofegara	ofegares	ofegara	ofegàrem	ofegàreu	ofegaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	ofega	ofegui	ofeguem	ofegueu	ofeguin
	–				ofegau		bal
	–		ofegue			ofeguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				ofegàvom	ofegavo		centr, n-occ
	ofegavi						sept
	ofegaia	ofegaies	ofegaia	ofegàiem	ofegàieu	ofegaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ofego	ofegos	ofego	ofegueguem	ofeguegueu		n-occ
imperfet	ofeguessi						sept
	ofeguessa						centr, n-occ
	ofegueguessa	ofegueguesses	ofeguegués	ofegueguéssom	ofegueguéssou	ofegueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... ofegat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... ofegar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... ofegat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... ofegat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... ofegat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... ofegat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... ofegar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... ofegat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... ofegat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... ofegat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: ofego, ofega, ofeguem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims

• asfixiar, negar
• afogar (antic, alguerès)

Traduccions

Impedir la respiració per immersió en aigua

• Afrikaans: verdrinken ^(af)
• Albanès: mbytem ^(sq)
• Alemany: ersticken ^(de), ertrinken ^(de)
• Anglès: stifle ^(en), drown ^(en)
• Àrab: غَرِقَ‎ ^(ar)
• Armeni: կործանել ^(hy) ‎(kortsanel)
• Belarús: тану́ць ^(be) ‎(tanuts)
• Búlgar: давя се ^(bg) ‎(davia se)
• Castellà: ahogar ^(es), sofocar ^(es)
• Danès: drukne ^(da)
• Eslovac: utopit ^(sk)
• Esperanto: droni ^(eo)
• Finès: hukkua ^(fi)
• Francès: étouffer ^(fr), se noyer ^(fr)
• Gallec: afogar ^(gl)
• Grec: πνίγομαι ^(el) ‎(pnígome)
• Hebreu: טָבַע‎ ^(he)
• Hongarès: fullad ^(hu)
• Ídix: דערטרינקען זיך‎ ^(yi)
• Indonesi: menenggelamkan ^(id)
• Islandès: drukkna ^(is)
• Italià: soffocare ^(it), affogare ^(it)
• Japonès: 水死する ^(ja)
• Kirguís: чөгүү ^(ky) ‎(txoguu)
• Letó: slīkt ^(lv)
• Lituà: skęsti ^(lt)
• Macedoni: удави ^(mk)
• Malai: lemas ^(ms)
• Maltès: għereq ^(mt)
• Neerlandès: verdrinken ^(nl)
• Noruec: drukne ^(no)
• Polonès: tonąć ^(pl) (impf), utonąć ^(pl) (pf)
• Portuguès: afogar-se ^(pt)
• Romanès: îneca ^(ro)
• Rus: тону́ть ^(ru) ‎(tonut) (impf), утону́ть ^(ru) ‎(utonut) (pf)
• Suec: drunkna ^(sv)
• Tagal: lunod ^(tl)
• Txec: utopit se ^(cs)
• Ucraïnès: тону́ти ^(uk) ‎(tonuti)
• Vietnamita: dìm ^(vi)
• Xinès: 溺水 ^(zh) ‎(nìshuǐ)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·fe·gar (3)
• Heterograma de 6 lletres (aefgor)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: ofegar