olivaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.ɫiˈβa.ɾən/
	balear /o.ɫiˈva.ɾən/, /u.ɫiˈva.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /o.ɫiˈβa.ɾen/
	valencià /o.ɫiˈva.ɾen/, /o.ɫiˈβa.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

olivaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de olivar-se.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb olivar-se.

Variants

• [2] oliveguessen, olivessen, olivassen

Miscel·lània

• Anagrames: violaren, volarien