ombrer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /umˈbɾe/, balear /omˈbɾe/, /umˈbɾe/

Occidental: nord-occidental /omˈbɾe/, valencià /omˈbɾeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De ombra i el sufix -er.

Adjectiu

ombrer m. ‎(femení ombrera, plural masculí ombrers, plural femení ombreres)

1. Situat a l’ombra, no gaire assolellat.

Sinònims

• ombrívol

Antònims

• assolellat

Traduccions

Traduccions

• Anglès: shady ^(en)

• Castellà: umbrío ^(es)

Nom

ombrer m. ‎(plural ombrers)

1. obaga

Miscel·lània

• Síl·labes: om·brer (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB