ombrívol

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /umˈbɾi.βuɫ/
	balear /omˈbɾi.voɫ/, /umˈbɾi.vuɫ/
Occidental:	nord-occidental /omˈbɾi.βoɫ/
	valencià /omˈbɾi.voɫ/, /omˈbɾi.βoɫ/

• Rimes: -ivol
• Etimologia: De ombra i el sufix -ívol, segle XIX.

Adjectiu

ombrívol m. ‎(femení ombrívola, plural masculí ombrívols, plural femení ombrívoles)

1. Dit d'un lloc on dóna poc el sol i acostuma a haver-hi ombra.
2. Tenebrós, cobert de tenebres.

Sinònims

• obac, obagós, ombrer, ombriu

Traduccions

Amb poc sol

• Anglès: somber ^(en)
• Castellà: sombrío ^(es), umbrío ^(es)
• Francès: sombre ^(fr)
• Llatí: umbrans ^(la)

Tenebrós

• Anglès: gloomy ^(en)
• Castellà: sombrío ^(es)
• Francès: sombre ^(fr)
• Llatí: nubilus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: om·brí·vol (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.