• Pronúncia(i): /ˈmɪt.toː/
  • Etimologia: Del prefix ob- i mittō

omittō ‎(1a present?), omittis ‎(2a present), omittere ‎(infinitiu), omīsī ‎(perfet), omissum ‎(supí)

  1. acomiadar, deixar anar, abandonar
    omittere mulierem — («abandonar una dona»)
  2. renunciar, jo renuncio
    omittere hereditatem — («renunciar una herència»)
  3. ometre, jo ometo