mitto

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɪt.toː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *mith₂- ‎(«intercanviar, enviar per intercanviar»).

Verb

mittō ‎(1a present^?), mittis ‎(2a present), mittere ‎(infinitiu), mīsī ‎(perfet), missum ‎(supí)

1. deixar anar, permetre moviment

   Ex.: mittin me intro? , (traducció:«Em deixes entrar?»)

2. enviar, jo envio

   Ex.:Filium suum foras ad propinquum suum quendam mittit ad cenam , (traducció:«Ell envia el seu fill a sopar fora, a casa d'uns parents.»)

3. adreçar, dedicar

   Ex.: Hunc librum ad te de senectute misimus , (traducció:«T'he dedicat aquest llibre que tracta sobre la vellesa»)

4. emetre

   Ex.:qua ratione tantulus ille queat tantum sol mittere lumen , (traducció:«Com s'entén que una cosa tan petita com el sol emeti tanta calor»)

5. llançar, jo llanço

   Ex.:Se saxo ab alto mittere , (traducció:«Llançar des de dalt d'un roquer»)

6. aixecar, donar per acabat

   Ex.:Senatu misso , (traducció:«El senat aixeca la sessió»)

Derivats

admittō āmittō circummittō committō comprōmittō dēmittō dīmittō ēmittō immittō

intermittō intrōmittō missa missālis missāticum missīcius missiculō missilis missiō

missitō missīvus missor missōrium missum missus mittēns omittō permittō

praemittō praetermittō prōmittō remittō submittō supermittō trānsmittō