omplis

Potser volíeu: omplís

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔm.pɫis/

Verb

omplis

1. (balear, valencià) Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de omplir.
2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb omplir.

Miscel·lània

• Anagrama: plomis