optàreu

Potser volíeu: optareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /upˈta.ɾəw/
	balear /opˈta.ɾəw/, /upˈta.ɾəw/
Occidental:	/opˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

optàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de optar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb optar.

Variants

• [2] optéssiu, optésseu, optàssiu, optàsseu

Miscel·lània

• Anagrames: aporteu, atropeu, pouater, topareu, topàreu