opugnares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.puŋˈna.ɾəs/
	balear /o.puŋˈna.ɾəs/, /u.puŋˈna.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /o.puŋˈna.ɾes/, valencià /o.puɡˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

opugnares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de opugnar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb opugnar.

Variants

• [2] opugnessis, opugnesses, opugnassis, opugnasses

Miscel·lània

• Anagrames: pongueràs, respongau