orares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈɾa.ɾəs/
	balear /oˈɾa.ɾəs/, /uˈɾa.ɾəs/
Occidental:	/oˈɾa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

orares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de orar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb orar.

Variants

• [2] oressis, oresses, orassis, orasses

Miscel·lània

• Anagrames: arrose, orsaré