organista

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (masculí)

Oriental:	central /ur.ɡəˈnis.tə/
	balear /oɾ.ɣəˈnis.tə/, /ur.ɣəˈnis.tə/
Occidental:	/oɾ.ɣaˈnis.te/

• Rimes: -iste
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (femení)

Oriental:	central /ur.ɡəˈnis.tə/
	balear /oɾ.ɣəˈnis.tə/, /ur.ɣəˈnis.tə/
Occidental:	/oɾ.ɣaˈnis.ta/

• Rimes: -ista
• Etimologia: De orgue i el sufix -ista, segle XVI.

Nom

organista m. f. ‎(plural organistes)

1. Persona que toca l'orgue.
2. Persona a càrrec de les interpretacions musicals a l'orgue d'una església o catedral.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: organist ^(en)
• Castellà: organista ^(es) m. f.
• Francès: organiste ^(fr) m. f.
• Italià: organista ^(it) m. f.

Miscel·lània

• Síl·labes: or·ga·nis·ta (4)
• Anagrama: agironats

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \oɾ.ɣaˈnis.ta\, meridional \oɾ.ɣaˈnih.ta\

Americà: alt \oɾ.ɣaˈnis.t(a)\, baix \oɾ.ɣaˈnih.ta\

• Rimes: -ista

Nom

organista m. f. ‎(plural organistas)

1. organista

Miscel·lània

• Síl·labes: or·ga·nis·ta (4)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /or.ɡaˈni.sta/

Nom

organista m. f. ‎(plural masculí organisti, plural femení organiste)

1. organista

Miscel·lània

• Síl·labes: or·ga·nì·sta (4)