originàreu

Potser volíeu: originareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.ɾi.ʒiˈna.ɾəw/
	balear /o.ɾi.ʒiˈna.ɾəw/, /u.ɾi.ʒiˈna.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /o.ɾi.ʒiˈna.ɾew/, valencià /o.ɾi.d͡ʒiˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

originàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de originar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb originar

Variants

• [2] originéssiu, originésseu, originàssiu, originàsseu

Miscel·lània

• Anagrama: ignoraríeu