orinares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.ɾiˈna.ɾəs/
	balear /o.ɾiˈna.ɾəs/, /u.ɾiˈna.ɾəs/
Occidental:	/o.ɾiˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

orinares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de orinar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb orinar.

Variants

• [2] orineguesses, orinessis, orinesses, orinassis, orinasses

Miscel·lània

• Anagrames: anorreïs, orinar-se, ornaries, orsarien, rosarien