orincares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.ɾiŋˈka.ɾəs/
	balear /o.ɾiŋˈka.ɾəs/, /u.ɾiŋˈka.ɾəs/
Occidental:	/o.ɾiŋˈka.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

orincares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de orincar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb orincar

Variants

• [2] orinquessis, orinquesses, orincassis, orincasses

Miscel·lània

• Síl·labes: o·rin·ca·res (4)
• Anagrames: conraries, roncaries