ormege

Català

Verb

ormege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ormejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ormejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ormejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ormejar

Miscel·lània

• Anagrama: oregem