ornàreu

Potser volíeu: ornareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /urˈna.ɾəw/
	balear /oɾˈna.ɾəw/, /urˈna.ɾəw/
Occidental:	/oɾˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

ornàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de ornar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb ornar.

Variants

• [2] ornéssiu, ornésseu, ornàssiu, ornàsseu