ortigue

Català

ortigue

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ortigar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ortigar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ortigar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ortigar.