ossificàreu

Potser volíeu: ossificareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.si.fiˈka.ɾəw/
	balear /o.si.fiˈka.ɾəw/, /u.si.fiˈka.ɾəw/
Occidental:	/o.si.fiˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

ossificàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de ossificar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb ossificar.

Variants

• [2] ossifiquéssiu, ossifiquésseu, ossificàssiu, ossificàsseu