ostentàreu

Potser volíeu: ostentareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /us.tənˈta.ɾəw/
	balear /os.tənˈta.ɾəw/, /us.tənˈta.ɾəw/
Occidental:	/os.tenˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

ostentàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de ostentar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb ostentar.

Variants

• [2] ostentéssiu, ostentésseu, ostentàssiu, ostentàsseu