ostentares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /us.tənˈta.ɾəs/
	balear /os.tənˈta.ɾəs/, /us.tənˈta.ɾəs/
Occidental:	/os.tenˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

ostentares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de ostentar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb ostentar.

Variants

• [2] ostentessis, ostentesses, ostentassis, ostentasses