ostente

Català

Verb

ostente

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ostentar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ostentar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ostentar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ostentar

Variants

• [1] ostento, ostenti, ostent
• [2] ostenti
• [3] ostenti
• [4] ostenti