pairares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəjˈɾa.ɾəs/, occidental /pajˈɾa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

pairares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de pairar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb pairar.

Variants

• [2] pairessis, pairesses, pairassis, pairasses

Miscel·lània

• Anagrames: apriares, arparies, aspiraré, esparrai, pairar-se, pararies, raparies