palanquege

Català

Verb

palanquege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de palanquejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb palanquejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb palanquejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb palanquejar

Variants

• [1] palanquejo, palanquegi, palanqueig
• [2] palanquegi
• [3] palanquegi
• [4] palanquegi