Potser volíeu: pan-


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ˈpan/, meridional \ˈpaŋ\
Americà: alt /ˈpan/, baix \ˈpaŋ\, austral /ˈpan/

NomModifica

pan m. ‎(plural panes)

  1. pa


Polonès
Modifica

  • Pronúncia: /pan̪/,
    àudio
  • Etimologia: De l'eslau occidental, procedent de l'arrel protoindoeuropea *pā- («alimentar»).

NomModifica

pan m. ‎(femení pani)

  1. senyor, senyora, vostè
    Mógłbyś się pan pośpieszyć, nie widzisz pan, że ludzie czekają w kolejce?!—«Senyor, l'importaria donar-se pressa, hi ha gent esperant a la cua!»
  2. senyor feudal
    W niektórych krajach pan feudalny miał tzw. „prawo pierwszej nocy—«En alguns països el senyor feudal reclamava el dret de cuixa.»

DeclinacióModifica

3a declinació
cas SINGULAR PLURAL
NOMINATIU pan panowie
VOCATIU panie panowie
ACUSATIU pana panów
GENITIU pana panów
DATIU panu panow
ABLATIU panu panach
INSTRUMENTAL panem panami

DerivatsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.787