parangonàrem

Potser volíeu: parangonarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pə.ɾəŋ.ɡuˈna.ɾəm/
	balear /pə.ɾəŋ.ɡoˈna.ɾəm/, /pə.ɾəŋ.ɡuˈna.ɾəm/
Occidental:	/pa.ɾaŋ.ɡoˈna.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

parangonàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de parangonar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb parangonar.

Variants

• [2] parangonéssim, parangonéssem, parangonàssim, parangonàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ran·go·nà·rem (5)
• Anagrama: engramponarà