paravo

Català

Verb

paravo

1. (col·loquial central, nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de parar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ra·vo (3)
• Anagrames: aprova, aprovà, rapavo, vapora, vaporà

Italià

Verb

paravo

1. primera persona singular (io) de l'imperfet d'indicatiu de parare