parpellege

Català

parpellege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de parpellejar.
(occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb parpellejar.
(occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb parpellejar.
(occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb parpellejar.