Català
Modifica

Oriental: /pəwˈza/
Occidental: nord-occidental /pawˈza/, valencià /pawˈzaɾ/

VerbModifica

pausar intr., trans.

  1. (intransitiu, especialment música) Fer una pausa.
  2. (transitiu) Posar pausa.

SinònimsModifica

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: pauso, pausa, pausem

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

  • Etimologia: Semicultisme del llatí pausare, doblet de posar.

VerbModifica

pausar trans. pron.

  1. posar
    «En Julian féu fondre plom e metre en la boca d' En Quiriac. Enaprés él lo féu pausar en un lit de ferre, e féu -li pausar deyós carbó cremant e sal ab grex.» (Vides de Sants Rosselloneses, 1280-1310)
  2. posar-se, reposar
    «E deus -te guardar que no lli lexes massa estar los emplastres frets sobre los membres de l' alenar, e deus -los fer dormir e pausar e remediar e alegrar.» (Cànon d'Avicenna, s. XIV)

Vegeu tambéModifica