- Pronúncia(i): /ˈpek/
- Rimes: -ek
- Etimologia: Del llatí pecus («bestiar»), segle XIII.
pec m. (femení pega, plural masculí pecs, plural femení pegues)
- neci
pec
- (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pecar.
- Síl·labes: 1
- Anagrama: cep (alfagrama)