pecaia

Català

Verb

pecaia

1. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de pecar
2. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de pecar

Variants

• [1] pecavi, pecava
• [2] pecava

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·ca·ia (3)