pellobris

Potser volíeu: pellobrís

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˌpeʎˈɔ.βɾis/

Verb

pell·o·bris

1. (balear, valencià) Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de pellobrir-se.
2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb pellobrir-se.

Variants

• [1] pellobres
• [2] pellòbrigues