penediguéveu

Català

Verb

penediguéveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de penedir-se.

Variants

• penedíveu, penedíeu

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·ne·di·gué·veu (5)