penedigueren

Català

Verb

penedigueren

1. (col·loquial balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de penedir-se.
2. (col·loquial valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb penedir-se.

Variants

• [1] penediren
• [2] penediguessen, penedissin, penedissen, penediren

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·ne·di·gue·ren (5)
• Anagrama: depenguerien