penedigueven

Català

Verb

penedigueven

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de penedir-se.

Variants

• penediven, penedien

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·ne·di·gue·ven (5)