penge

Català

Verb

penge

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de penjar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb penjar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb penjar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb penjar

Variants

• [1] penjo, pengi, penj
• [2] pengi, penjo
• [3] pengi, penjo
• [4] pengi