pensàreu

Potser volíeu: pensareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pənˈsa.ɾəw/, occidental /penˈsa.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

pensàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de pensar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb pensar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pen·sà·reu (3)
• Anagrames: enaspreu, peruanes, repensau