• Pronúncia(i): /pɛ.rɛˈɡriː.nʊs/
  • Etimologia: De la preposició per i el terme agros ‎(«camps»), literalment «el qui va pels camps».

peregrīnus m. ‎(genitiu peregrīnī)

  1. no ciutadà (en l'antiga Roma, persona de condició lliure que, per la seva ascendència estrangera, no tenia els mateixos drets que els ciutadans romans)
  2. estranger
  3. viatger
  4. ignorant, no entès en una matèria
  5. au de pas
  6. En època cristiana, pelegrí, persona que anava de santuari a santuari.

Declinació

modifica
2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu peregrīnus peregrīnī
Vocatiu peregrīne peregrīnī
Acusatiu peregrīnum peregrīnōs
Genitiu peregrīnī peregrīnōrum
Datiu peregrīnō peregrīnīs
Ablatiu peregrīnō peregrīnīs


Derivats

modifica

Variants

modifica